QUI DIA PASSA

Un cop més, un dia menys. El temps flueix com el cabdal d’un riu poderós que arrasa i ho arrossega tot al seu pas. És l’erosió de les roques on romanen cimentats els fars, perpètua lluita amb les ones embravides.
El gran rellotge de sorra, inamovible quan ja no existeixi la mà que li doni la volta, tanmateix impertèrrit fins ara, i el remolí engolidor segueix inexorable, noves dunes que es formen en aqueix desert en el que, per molt que bufi el senyor dels somnis, els grans de sorra s’escampen i es barregen sense solta ni volta, inútil intent d’evasió en l’àrida i sufocant situació on s’esquerden les textures, evidenciant que, única realitat, un cop més queda un dia menys.
Es referma la tempesta i el crit de socors desapareix, ofegat per l’ensordidor dia a dia; i un dia més, una oportunitat menys.
“Tanca els ulls. Sent la brisa, càlida. Pensa en alè de vida; pensa en el seu alè, a prop.”
I això faig mentre el remolí em succiona i em submergeix.

Published in: microcosmos on 13 de setembre de 2018 at11:48 Comments (0)
Tags: , , ,


The URI to TrackBack this entry is: http://uriortiz.blog.cat/2018/09/13/qui-dia-passa/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari